NORMATIVA ESO I BATXILLERAT

(20 de maig de 2008)
Amb vista a una òptima organització en el desenvolupament de les matèries de l’ESO, i del batxillerat, es recullen a continuació unes orientacions per ajudar els centres docents en la seva organització.

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
Referents normatius

Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria. (DOGC núm. 4915)

http://www.xtec.cat/estudis/eso/nou_curriculum_eso.htm

Ordre de..., per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació. (Propera publicació al DOGC)

http://www.xtec.cat/estudis/eso/nou_curriculum_eso.htm

Educació ètico-cívica

Matèria impartida pel professorat de Filosofia. Es pot realitzar en una hora setmanal al llarg de tot el curs, en dues hores en un quadrimestre o en tres hores en un trimestre.
Projecte de recerca

Aquesta matèria pot ser impartida per qualsevol professor/a de 4t curs. El professorat que la imparteixi determinarà el tipus de recerca.

Es por realitzar en una hora setmanal al llarg de tot el curs, en dues hores en un quadrimestre o en tres hores en un trimestre. També es pot concentrar en sis dies (35 hores).

Una altra possibilitat és assignar-lo a un dels professors o professores que imparteixin en el mateix curs una altra matèria, que incrementaria l’horari en 1 hora, i distribuiria els continguts segons la seva programació. Pot ser una matèria comuna o una mateixa franja de les matèries optatives específiques, però, en tot cas, ha de ser una matèria en què es dugui a terme un treball específic de recerca. Sigui quina sigui l’organització, s’assignarà una nota específica a la matèria projecte de recerca.

Si el projecte de recerca es concentra en un període de 6 dies, el centre pot decidir a quina altra matèria o matèries s’assignarà l’hora que queda lliure, per tal de completar les 30 hores d’horari lectiu de l’alumnat.
Matèries optatives específiques

1. L’alumnat ha de fer 3 de les 8 matèries optatives específiques, no en pot fer d’altres.

2. Si el centre vol fer una oferta més amplia de matèries optatives a 4t, ha de disminuir les hores de les matèries comunes

o de les optatives específiques, sempre respectant els horaris mínims de l’annex 4 del decret 143/2007 d’ordenació de l’educació secundària obligatòria, i prèvia realització d’un projecte específic de centre, tal i com estableix el mencionat decret.

3. Els centres poden realitzar l’oferta de matèries optatives organitzada en itineraris.

Per exemple:

Model orientador: amb continguts curriculars que puguin orientar la decisió de l’alumnat per al curs vinent. A nivell organitzatiu es farien franges obertes amb una estructura com la dels crèdits variables.

Model d’anticipació d’estudis posteriors: creació d’itineraris orientats a les tres modalitats de batxillerat i a cicles formatius. En qualsevol cas s’hauria de tenir en compte que s’ha de revisar l’orientació a l’alumnat inclosa en el PAT, en especial la de tercer curs i modificar, si cal, la de quart.

a) Exemple d’itineraris dirigit a les modalitats de batxillerat i a cicles formatius. Amb dues franges fixades i una oberta:

Franja oberta

Biosanitari / CFGM Biologia i geologia Física i química Informàtica Segon idioma Visual i plàstica Música

Científicotecnològic / CFGM Tecnologia Física i química

Humanístic / CFGM Llatí Música

Artístic/ CFGM Tecnologia Visual i plàstica

b) Exemple d’itineraris dirigit a les modalitats de batxillerat i a cicles
formatius. Amb opció de poder triar entre dues dins de cada itinerari:

Humanístic / CFGM Segona llengua Llatí / Visual i plàstica Música

Científico– tecnològic / CFGM Biologia i geologia / Informàtica Física i química / Visual i plàstica Tecnologia

Artístic/ CFGM Informàtica Visual i plàstica Música/ Tecnologia

En tots dos exemples l’alumnat que s’orienta cap a cicles formatius pot triar qualsevol dels itineraris depenent de la família de cicles que després vulgui estudiar.

4. Els centres públics d’una línia d’ESO impartiran un màxim de 6 matèries optatives específiques de 4t.
Ràtio i desdoblaments en els centres públics

Les plantilles assignades de centres públics preveuen una ràtio mitjana de 20 alumnes en les matèries optatives i en el projecte de recerca.

Si la ràtio supera els 20 alumnes en les matèries Física i química, Biologia geologia, Tecnologia i Llengua estrangera, es podrà desdoblar el curs en una hora a la setmana.

BATXILLERAT
Referents normatius

Decret ..., pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat. (Propera publicació al DOGC)

http://www.xtec.cat/estudis/batxillerat/curriculum_bat_loe.htm

Estructura

Comprèn dos cursos en tres modalitats:

-Arts (dues vies: Arts plàstiques, disseny i

imatge i Arts escèniques, música i dansa)

-Ciències i tecnologia

-Humanitats i ciències socials

S’han de cursar matèries comunes, de modalitat i optatives.
Horaris

Nombre d’hores setmanals de les diferents matèries en cada un dels dos cursos del batxillerat
1r 2n
Llengua catalana i literatura 2 2
Llengua castellana i literatura 2 2
Llengua estrangera 3 3
Educació física 2 -
Filosofia i ciutadania 2 -
Ciències per al món contemporani2 - -
Història de la Filosofia - 3
Història d’Espanya - 3
Tutoria 1 1
Religió (voluntària) -/ 2* -
Treball de recerca
Matèria modalitat 1 4 4
Matèria modalitat 2 4 4
Matèria modalitat 3 4 4
Matèria modalitat 4 o optativa 4 / 2* 4

Total 30 30

* L’alumnat que cursi religió farà, a més, una matèria optativa de dues hores.

L’assignació horària de les matèries en cada un dels dos cursos del batxillerat s’expressa en nombre d’hores setmanals. Aquesta assignació setmanal s’ha d’entendre com a mitjana al llarg del curs. Els centres docents podran optar per distribucions horàries pròpies, sempre que el còmput final d’hores de la matèria coincideixi amb el que en resulta de la distribució setmanal homogènia al llarg del curs.

Per exemple, una matèria que tingui assignades dues hores setmanals al llarg de tot el curs es pot impartir també en un quadrimestre a raó de quatre hores setmanals. També és possible distribuir-la en quatre dies a la setmana a raó de ½ hora lectiva cada dia.

Mentre no quedi definit per la normativa corresponent, la matèria Ciències per al món contemporani serà impartida pel professorat de les matèries Física i Química i Biologia i Geologia.

En el cas de les matèries de l’àmbit de llengües, l’expressió oral haurà de representar com a mínim el 25% de la qualificació final de cada matèria. Es potenciarà també la producció de textos creatius de tots tipus (descripcions, argumentacions, valoracions, etc.) i l’avaluació d’aquests escrits haurà de representar com a mínim el 25% de la qualificació final de cada matèria d’aquest àmbit.

L’alumnat que opti per cursar Religió tindrà assignades dues hores setmanals en el seu horari lectiu en un dels cursos del batxillerat dintre de la franja horària d’optativitat. Haurà de cursar també una matèria optativa de dues hores per completar les 30 hores lectives setmanals.
Matèries de modalitat

* S’han de cursar un mínim de sis matèries, cinc de la pròpia modalitat.

* Totes les matèries tenen una assignació de 4 hores setmanals per curs.

Atès que hi ha la previsió que les matèries relacionades amb les vies d’accés a la universitat es mantinguin en els termes de les actuals proves d’accés, l’alumnat hauria d’escollir els actuals parells de matèries de modalitat que donen opció a aquestes vies. Per tant, a segon curs de batxillerat s’oferiran les matèries de modalitat de nivell II. Igualment s’oferiran a segon curs les matèries:

Mod. d’Arts: Història de l’art i Història de la

música i la dansa.

Mod. d’Humanitats i Ciències socials:

Història de l’art i Geografia.

En el cas de la modalitat d’Arts, els centres podran optar per oferir només les matèries d’una de les vies.

L’oferta de les matèries de modalitat es pot presentar a l’alumnat en forma d’itineraris formatius.

Qualsevol de les matèries de les diferents modalitats es pot oferir a l’alumnat com a sisena matèria de modalitat, encara que el centre no imparteixi la modalitat de la matèria. Per exemple, la Història de la música i la dansa pot ser una sisena matèria de modalitat, encara que el centre no imparteixi la modalitat d’Arts.

L’alumnat matriculat en centres ordinaris podrà cursar alguna matèria de modalitat de segon curs a través de la modalitat de batxillerat a distància, si el seu centre no la ofereix.

Els centres no oferiran a l’alumnat de primer curs la possibilitat de cursar matèries a través de la modalitat a distància. Només es podrà fer aquest oferiment en el cas d’una matèria que tingui continuïtat en el segon curs i que el centre no la pugui oferir per motius organitzatius.

És possible completar el currículum personal de l’alumnat amb alguna matèria de dos cursos de la qual només es cursi un dels cursos. Per exemple, cursar Química I a primer de batxillerat i Física I a 2n curs. També és possible que això succeeixi amb alguna matèria optativa; per exemple, que el centre docent distribueixi la Segona llengua estrangera a raó de 2 hores setmanals per curs i l’alumnat decideixi cursar només la part corresponent a 1r curs.
Matèries optatives

En l’oferta de matèries optatives, els centres de dues o més línies han d’oferir una Segona llengua estrangera, amb una assignació horària global de 140 hores.

Entre les matèries optatives del centre s’ha d’oferir l’Estada a l’empresa. Aquesta estada a l’empresa ha de tenir una durada mínima de 140 hores, de les quals es poden utilitzar fins a 70 per a desenvolupar continguts teòrico-pràctics al centre docent. Els i les alumnes que acreditin, mitjançant els documents que s’estableixin, una experiència laboral igual o superior a 280 hores poden sol·licitar-ne l’exempció, prèvia presentació d’una memòria, que es considera corresponent a la matèria optativa Estada a l’empresa.

Els centres també hauran d’oferir la matèria optativa Psicologia i sociologia, de 140 hores, que s’atribuirà al professorat de l’especialitat de filosofia.

En una de les franges horàries de modalitat de cada un dels dos cursos de l’etapa, els centres educatius poden proposar i oferir matèries optatives. Aquestes matèries, a més de la Segona llengua estrangera, l’Estada a l’empresa, la Psicologia i sociologia i les matèries d’altres modalitats, poden ser matèries optatives dissenyades pels centres docents, que han de tenir una assignació horària mínima de 70 hores.

És possible distribuir les matèries optatives en els dos cursos de batxillerat a raó de 70 hores cada curs. En aquest cas es comptabilitzaran com a una matèria en cada curs.

Qualsevol de les matèries de les diferents modalitats es pot oferir a l’alumnat com a matèria optativa, encara que el centre no imparteixi la modalitat de la matèria.
Treball de recerca

Té la mateixa estructura que en l’actualitat.
Avaluació i promoció

L’avaluació serà continuada i diferenciada per matèries.

La promoció a segon curs podrà ser:

* Aprovant totes les matèries.

* Amb avaluació negativa en dues, com a màxim.

No caldrà repetir tot el primer curs en cas de tenir avaluació negativa en tres o quatre matèries. Es cursaran només les matèries suspeses i es completarà amb dues o tres matèries de segon curs.

No caldrà repetir el segon curs, sigui quina sigui la quantitat de matèries amb avaluació negativa, tan sols es repetiran les matèries suspeses

Amb posterioritat a l’avaluació final del curs, el centre ha de realitzar les proves extraordinàries de recuperació, ja programades prèviament, per a l’alumnat que no hagi superat totes les matèries en l’esmentada avaluació final del curs.

Les proves extraordinàries de cada matèria les elaborarà i qualificarà el departament didàctic corresponent, d’acord amb la programació dels currículums dels quals són responsables.

El període de realització de les proves extraordinàries no pot començar abans dels cinc darrers dies lectius establerts en l’ordre per la qual s’estableix el calendari del curs.
Batxillerat en tres cursos

Per tal d’afavorir l’èxit escolar, els centres podran flexibilitzar el nombre de matèries que l’alumnat hagi de cursar cada any, de manera que pugui optar a cursar les matèries de batxillerat en un període de temps superior a dos cursos i amb menys càrrega lectiva en cadascun. Els centres orientaran l’alumnat i proposaran els itineraris.

Els centres, d’acord amb el seu Projecte educatiu, establiran els criteris per recomanar aquesta opció a l’alumnat, que es farà a partir de l’avaluació global de l’alumnat en el consell orientador de 4t, que s’ha de preveure dins del protocol d’orientació del PAT.

Els centres han de regular també, dins del seu Reglament de Regim Intern, com s’organitzen aquelles hores lliures que es puguin generar en l’horari de l’alumnat que opti per un currículum del batxillerat flexibilitzat.

Primer curs. Primer bloc

Els centres docents establiran els criteris i valoraran, a partir de l’avaluació inicial de l’alumnat, la conveniència d’aquesta via per a determinats alumnes que, en tot cas, serà voluntària i haurà de comptar amb l’acceptació dels interessats i dels seus pares, mares o representants legals, en cas que siguin menors d’edat.

Per tal de fer efectiva aquesta flexibilització, els centres docents organitzaran les matèries del batxillerat en tres blocs amb un mínim de set matèries de primer curs de batxillerat en el bloc que haurà de cursar el primer any l’alumnat que s’aculli a aquesta via.

Segon i tercer blocs

L’alumnat que superi en el primer curs un mínim de sis de les matèries cursades en el primer bloc, podrà realitzar un segon bloc de sis matèries com a mínim, a més de la que, en el seu cas, no hagi superat. En cas contrari haurà de repetir el primer bloc sencer.

L’alumnat que ha cursat el segon bloc i no superi un total de vuit matèries com a mínim entre el primer i segon bloc, haurà de repetir el segon bloc.

Per poder cursar el tercer bloc de matèries, l’alumnat haurà de superar un mínim de vuit matèries entre els dos primers blocs cursats. En tot cas, els centres poden establir una exigència superior en el nombre mínim de matèries per permetre l’alumnat passar al tercer bloc. En el cas de l’alumnat que hagi superat vuit matèries i no pugui incorporarse al tercer bloc, es matricularà del segon curs ordinari de batxillerat amb aquelles matèries que li quedin pendents de primer.